Tractament de genives
Tractem la infecció que et fa perdre les dents
La periodontitis és una infecció que destrueix l'os i la geniva que subjecten les dents. No fa mal fins que és tard, i per això molta gent hi arriba quan ja ha perdut suport. Tractada a temps, s'atura.
Demanar hora
Què és exactament la periodontitis
La periodontitis és una malaltia inflamatòria crònica que afecta el periodonci, és a dir, el conjunt de teixits que subjecten la dent: la geniva, el lligament periodontal, el ciment radicular i l'os alveolar. Comença com una gingivitis, una inflamació superficial de la geniva que encara és reversible, i si no s'atura acaba destruint l'os que aguanta les arrels.
El detonant és el biofilm bacterià, la placa que s'acumula al solc entre la dent i la geniva. Quan aquest biofilm madura i es calcifica en forma de tosca, el cos respon amb una inflamació sostinguda. El problema és que aquesta resposta immunitària, pensada per defensar-nos, acaba reabsorbint el mateix os que hauria de protegir.
A mesura que l'os desapareix es formen les butxaques periodontals: espais entre la dent i la geniva massa profunds perquè el raspall hi arribi. Cada mil·límetre de butxaca és un refugi on els bacteris viuen protegits, i per això la malaltia s'alimenta a si mateixa fins que algú la interromp.
Per què costa tant detectar-la a temps
La periodontitis gairebé mai fa mal. A diferència d'una càries, que avisa amb dolor agut, la pèrdua d'os és silenciosa: no hi ha terminacions nervioses que ho notifiquin. Molts pacients arriben a la primera visita convençuts que tenen una boca sana perquè mai els ha fet mal res.
Els senyals reals són discrets i fàcils d'atribuir a una altra cosa. El sagnat en raspallar-se s'interpreta com que s'ha raspallat massa fort, quan en realitat una geniva sana no sagna mai. El mal alè es tapa amb xiclet. Les genives retirades es llegeixen com un signe d'edat. I les dents que es mouen només s'noten quan la pèrdua ja és avançada.
Per això la periodòncia treballa amb números i no amb sensacions. El sondatge mesura la profunditat de cada butxaca en sis punts per dent, i la radiografia mostra quant os queda. Aquestes dades diuen en quin punt real ets, encara que no notis res.
Què hi ha en joc si no es tracta
La conseqüència evident és la pèrdua de dents: la periodontitis és la primera causa de pèrdua dental en adults, per davant de la càries. Però abans d'arribar-hi hi ha etapes intermèdies incòmodes, com la mobilitat, la migració de les dents anteriors, els espais negres que apareixen entre elles i la sensibilitat radicular constant.
Hi ha també una dimensió mèdica que sovint sorprèn. La inflamació periodontal crònica s'ha associat amb un pitjor control de la diabetis, amb malaltia cardiovascular i amb complicacions durant l'embaràs. No vol dir que una cosa causi l'altra directament, però sí que una boca inflamada de manera permanent no és un problema aïllat de la boca.
I hi ha un cost pràctic: tractar una gingivitis és senzill i econòmic; tractar una periodontitis avançada implica cirurgia, i reposar les dents perdudes amb implants i empelts ossis és molt més llarg i car que haver-les conservat.
Com és el tractament, pas a pas
La fase bàsica del tractament periodontal és el raspat i allisat radicular. Es fa per quadrants, amb anestèsia local, i consisteix a eliminar el biofilm i la tosca de la superfície de l'arrel per sota de la geniva, on ni el raspall ni la neteja convencional arriben. No és una neteja: és un procediment terapèutic que busca deixar l'arrel biològicament compatible perquè la geniva s'hi torni a adherir.
Sis o vuit setmanes després es fa la reavaluació. Es torna a sondar tota la boca i es compara amb el mapa inicial. La majoria de butxaques responen i es tanquen; les que persisteixen per sobre dels cinc mil·límetres poden necessitar cirurgia periodontal per accedir-hi directament.
A partir d'aquí comença el manteniment, que és la part que decideix el resultat a llarg termini. Un tractament impecable seguit d'un manteniment inexistent acaba tornant al punt de partida en pocs anys.
Quan cal tractar-ho
- Genives que sagnen quan et raspalles o menges
- Mal alè persistent que no marxa amb el raspallat
- Genives retirades: les dents es veuen més llargues
- Dents que es mouen, s'han separat o han canviat de posició
- Sensibilitat al fred a la vora de la geniva
- Antecedents familiars de pèrdua de dents
Com ho fem
-
1
Estudi periodontal
Mesurem butxaca per butxaca i fem radiografies per veure quant os queda. D'aquí surt un mapa de la teva boca.
-
2
Raspat i allisat radicular
Netegem l'arrel per sota de la geniva, on el raspall no arriba. Amb anestèsia local, en una o dues sessions.
-
3
Reavaluació
Al cap d'unes setmanes tornem a mesurar. Comparem amb el mapa inicial i veiem què ha respost i què no.
-
4
Manteniment
Revisions amb la freqüència que demani el teu cas. És la part que decideix si el resultat dura.
Preguntes freqüents
La periodontitis té cura?
No es cura del tot, però s'atura. L'os perdut no torna sol, però amb tractament i manteniment la destrucció es frena i conserves les dents.
Fa mal el raspat?
Es fa amb anestèsia local, així que durant la sessió no notaràs dolor. Els dies següents pot haver-hi sensibilitat al fred, que passa sola.
Perdré les dents?
Depèn de quant suport quedi quan arribes. Per això la primera visita comença amb un estudi: sense saber quant os queda ningú et pot respondre això.
Cada quan he de venir?
No hi ha una pauta única. Segons el risc de cada pacient, el manteniment va dels tres als sis mesos.
La periodontitis és contagiosa?
Els bacteris implicats es poden transmetre per la saliva entre convivents, però que passin no vol dir que la malaltia es desenvolupi. Que arribi a periodontitis depèn sobretot de la resposta immunitària de cada persona, de la genètica i de factors com el tabac.
Quina relació hi ha entre tabac i periodontitis?
El tabac és el factor de risc modificable més important. Redueix el reg sanguini de la geniva, cosa que emmascara el sagnat i fa que la malaltia avanci de manera més silenciosa, i empitjora clarament la resposta al tractament.
Si tinc diabetis, m'afecta a les genives?
Sí, i en tots dos sentits. Una diabetis mal controlada agreuja la periodontitis, i una periodontitis activa dificulta el control de la glucèmia. Tractar la boca sol ajudar el control metabòlic.
El raspall elèctric és millor?
Els oscil·latoris-rotatoris i els sònics solen retirar més placa que un raspall manual, però la tècnica i la constància pesen més que l'aparell. El que de debò canvia el resultat és la higiene interdental diària.
Ho comentem?
Explica'ns què et passa i et direm si això és el teu cas o no. La primera visita serveix per posar-hi nom.